La formació d’una psicòloga esportiva

Moviments ràpids de pilota. Desmarcatges a partir del mediocampo i una precisa passada a profunditat que es converteix en gol. El xiulet sona i La Palma C.F. es porta els punts de la victòria. Des de la banqueta, Cristina Ortiz clava la seva mirada maragda en els gestos dels jugadors. Aquests lleus moviments del rostre que, si bé passarien desapercebuts per a qualsevol altra persona, per a ella són el reflex del treball realitzat durant mesos com a psicòloga esportiva del club gràcies als coneixements que s’adquireixen en els cicles formatius. El mateix equip que, justament, la va inspirar perquè cursés el màster de Psicologia de l’Esport i l’Activitat Física.

Fora del camp, Ortiz somia amb provar les seves habilitats en altres disciplines com són la “gimnàstica rítmica o la natació, per posar alguns exemples. Seria un bon senyal que estem avançant en el camp de la Psicologia Esportiva”. Aquesta especialitat que, si bé ha crescut en l’última dècada, encara té assignatures pendents, ja que “encara són pocs els clubs associacions, institucions o esportistes que aposten per invertir en ella”. Al que suma unes altres de les problemàtiques de les quals ella mateixa ha estat ‘víctima’, com és les poques places PIR, aquestes que fan que “existeixi una mitjana de 30 candidats per cada vacant”, sentència.

Importància de la formació esportiva

Des de petita tenia clar que volia dedicar-me a alguna cosa que em permetés ajudar a les persones. Durant l’institut, vaig cursar l’optativa de Psicologia i va ser amor a primera vista. M’apassionava observar i entendre les conductes de les persones i sobretot, em cridava l’atenció la psicopatología humana: com la ment podia tergiversar la realitat al seu antull i convertir a les persones en les seves súbdites sense adonar-nos si vulgui.

Per això vaig decidir començar la que, per a mi, ha estat la millor carrera. A dia d’avui, malgrat les dificultats del camí, tornaria a triar Psicologia. Sempre he considerat que la Psicologia és un pilar fonamental al món esportiu. He estat gimnasta durant quinze anys i sigues l’essencial que resulta tenir una ment entrenada per fer front a les situacions de competició. No obstant això, no va ser fins a la meitat de la temporada 2013, havent acabat la carrera recentment, quan l’entrenador de la Palma F.S. va haver de deixar el seu lloc i el seu successor, Jorge Rodríguez, em va oferir la possibilitat de treballar juntament amb ell i la resta de cos tècnic.

Teníem molt treball per davant. Vaig haver de posar-me les piles, informar-me i endinsar-me tot el possible al món de la Psicologia de l’Esport. L’experiència em va agradar tant que, una vegada finalitzada la temporada, vaig començar a cursar el màster de Psicologia de l’Esport i l’Activitat Física.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *