‘Nu mă iei’ | Extramurs
Extramurs

El conflicte transnistrià a Moldàvia

‘Nu mă iei’

moldava

Bandera moldava al clip de "Dragostea din tei"

La Moldàvia sobirana podria dissoldre's: els rebels de Transnístria s'aproximen als russos i la resta del país avança cap a la unificació amb Romania

| Redacció Extramurs | 27/04/2012 a les 01:58

Ho signa...
Marq Martí
Marq Martí
Periodista freelance i desenvolupador web. Fascinat per les disputes frontereres i els estats sense reconeixement internacional.

L’ofensiva de Rússia contra Europa comença a Transnístria“. Aquest ha estat un titular aparegut aquesta darrera setmana al România Liberă, un dels diaris més llegits al país. Els darrers dies la premsa romanesa ha criticat els moviments estratègics del Kremlin per tal d’enfortir la seva posició a Transnístria, una república autoproclamada independent de Moldàvia després de l’ensorrament de la Unió Soviètica i d’un consecutiu conflicte armat. Malgrat que el nom oficial de l’estat de facto és el de República Moldava de Pridnestròvia, el terme més emprat és el de Transnístria, que fa referència a la geografia del territori. L’estat ocupa una estreta franja de 3.527 km2 entre la ribera oriental del riu Dniester i Ucraïna. Una superfície que, per morfologia cartogràfica i extensió, tindria moltes similituds a la de la Franja de Ponent (3.925 km2).

El polèmic nomenament del viceministre rus de la indústria militar, Dmitry Rogozin, com a representant especial dels interessos russos a Transnístria s’interpreta, des de la perspectiva romanesa, com una amenaça contra els interessos del país: d’ençà de la caiguda de la Unió Soviètica i del règim de Ceacescu a Romania, els romanesos ha reclamat la històrica franja de Besaràbia, integrada avui essencialment per Moldàvia i que inclou Transnístria. El nomenament de Rogozin s’especula que conduiria a instal·lar sofisticats mecanismes de radar a la república, una mesura que els russos veuen justa donada la presència de bases americanes a Romania.

A Transnístria, però, l’adhesió a Rússia és total.  A Tiraspol, capital del país, una estátua de Lenin descansa majestuosament davant del parlament pridnestrovià que, en el seu teulat, encara conserva una estrella soviètica apuntant al cel. De fet, la bandera soviètica i la transnistriana són gairebé idèntiques tret d’una estreta franja verda horitzontal al centre que representa el riu Dnièster. L’omnipresència del martell i la falç als edificis de l’administració pública és freqüent i, a l’octubre, en la diada nacional transnistriana, els tancs surten als carrers. Els soldats vesteixen uniformes de clara inspiració soviètica. “Vine a veure el que resta de la URSS”, prega per twitter el compte de l’únic alberg turístic a Tiraspol. “Ampolles de Vodka a 50 cèntims d’Euro, noies maques i l’única desfilada militar soviètica que encara queda en l’actualitat“, preguen alguns dels reclams a la xarxa social.

L’encarregat de l’alberg, Valeri Voronin, assegura en una entrevista que “malgrat que encara queden tota mena de relíquies de l’època comunista, a Transnístria el que s’estila avui en dia és un capitalisme salvatge digne del Far West“. “De totes maneres, no puc negar que el principal reclam turístic del nostre país és aquesta nostàlgia soviètica. Cada any rebo prop de 300 turistes occidentals que normalment s’apropen a Tiraspol amb l’espectativa de reviure temps passats”, diu. “Aquí, les paradetes de souvenirs inclouen una àmplia gama de records soviètics, des d’estatues en miniatura de Lenin, fins a imants per a la nevera amb la cara de Stalin, passant per tota mena de pins i medalles relacionades amb l’Interkosmos“, el programa espacial desenvolupat pels soviètics amb la col·laboració d’altres règims satèl·lit, com Txecoslovàquia, Polònia o l’Alemanya de l’Est.

A Transnístria un terç de la població és d’origen rus, l’altre terç ucraïnès, i el terç restant, “moldau”. Això sí, segons els referèndums, tots atrets per la russificació. En el referèndum celebrat l’any 2006 sobre la ratificació d’independència de l’estat, un 97.2% dels transnistrians consultats van estar d’acord amb la secessió de Moldàvia i un 94,2% aprovaven una eventual integració a la Federació Russa conservant la seva independència. Les autoritats de la Unió Europea (UE) no van donar com a vàlid el referèndum en tant que “no respectava la sobirania nacional de Moldàvia“. A Rússia sempre s’ha vist amb bons ulls la voluntat de Transnístria per incorporar-se a la Federació però, més enllà de moviments estratègics i les declaracions d’intencions, els russos mai han fet ostensible el reconeixement a la república.

La separació territorial -la convulsa i bipolar Ucraïna es troba al mig dels dos territoris- i la proximitat a Occident -“això no és el Caucas”, diu Voronin- ha deixat en una singular situació a Transnístria. El marc geopolític només és comparable al del conflicte de l’Alt Karabakh -entre Armènia i l’Azerbaidjan-, estat que Rússia tampoc reconeix. Rússia si que reconeix, en canvi, Abkàzhia i Ossètia del Sud. De fet aquests 4 estats de facto (Transnístria, l’Alt Karabakh, Abkhàzia i Ossètia del sud) conformen un exclusiu club que s’anomena “Comunitat per la Democràcia i els Drets de les Nacions” i que té com a objectiu sumar reconeixements internacionals més enllà dels seus propis integrants.

L’òptica vlaca

La perspectiva moldava i romanesa, pobles vlacs de cultura llatina, és radicalment oposada. Tot i que les relacions diplomàtiques entre els dos països han estat enterbolides durant els anys 90 i 2000 per la relativa proximitat ideològica a Rússia del Partit Comunista Moldau, la voluntat popular apunta a una certa voluntat unionista. El passat mes de febrer es va fundar a Txisinau, capital del Moldàvia, el Consiliul Unirii (en català, Consell per a la Unificació). Aquesta entitat no governamental pretén accelerar el procés de reunificació de moldaus i romanesos. Figures destacades dels àmbits de la política i la cultura com Mircea Druc, l’antic primer ministre de Moldàvia, o Alexandru Mosanu, antic portaveu del Parlament Moldau, van sotassignar un document en el que s’exigia la unificació dels dos països al·legant els vincles històrics i a una mateixa cultura. L’idioma moldau, sense anar més enllà, és una varietat dialectal del romanés.

Els moldaus travessen en l’actualitat una forta crisi econòmica i la possibilitat d’integrar-se a Romania, que fins i tot ha aconseguit formar part de la UE, és molt atractiva per un dels països més pobres del continent. Segons el Banc Mundial, els diners que els immigrants moldaus envien al país -Remittances, en anglès- van suposar l’any 2009 el 23% del PIB del país. Moldàvia és el 4 país del món en percentatge després de Tadjikistan, Tonga i Lesotho.

La Felicia Plesca, de 25 anys, és una dels molts immigrants moldaus que han hagut de marxar fora del país per guanyar-se la vida. La Felicia, que treballa d’administrativa en un concessionari de Renault a París, afirma que tot i que se “sent moldava”, té un concepte de la identitat nacional poc definit, “com la majoria dels moldaus”. “Vaig néixer en un país que ja no existeix”, diu en referència a l’antiga URSS. “Ara per ara, el que més ens convindria, més enllà de patriotismes imaginaris, seria integrar-nos a la UE a través de Romania. Som pobles germans, la cultura i la llengua són gairebé les mateixes”, sentencia la Felicia fent al·lusió a l’origen vlac dels dos pobles.

La crisi política de l’any 2009 a Moldàvia va posar en evidència el malestar d’una part de la població respecte el mandat del Partit Comunista Moldau, l’únic partit que havia estat al càrrec del país després de la desintegració soviètica. La també coneguda com a Revolució del Twitter, va sorgir després de les sospites de l’oposició sobre la manipulació electoral en les eleccions presidencials de l’abril de l’any 2009. Al crit de “Moldàvia i Transilvània  són romaneses“, centenars de joves van ocupar el Parlament Moldau i hi van penjar banderes de Romania.

A les eleccions parlamentàries del mateix juny, l’aleshores coalició anti-governamental va aconseguir una estreta victòria que per primera vegada ha permès accedir al poder a la coneguda com “Aliança per a la Integració Europea“. L’explícit nom de la coalició política es postula com a l’altra cara de la moneda del que representa el Partit Comunista, parcialment pròxim a Moscou per afinitats ideològiques i que es mostra oposat a reintregrar-se amb Romania per tal de conservar el poder.

El moviment unionista a Moldàvia, molt popular entre els joves del país i omnipresent a les xarxes socials, ha donat en els darrers anys esperances de veure una unificació dels dos països a curt termini. El que sembla definitiu és que Transnístria acabarà orbitant, sí o sí, sota la influència russa. Potser en un futur pròxim un cosmonauta pridnestrovià participarà en un programa espacial rus similar a l’Interkosmos soviètic del que parlava l’encarregat de l’alberg a Tiraspol. La Moldàvia sobirana podria arribar a la seva fi en qüestió de mesos.

L’estiu de l’any 2004, el single “Dragostea din tei” del trio moldau O-Zone va arrassar a les llistes d’èxits de música pop europees. Molts varen pensar que el grup, que es va fer popular amb un videoclip d’estètica aeronàutica, era una formació romanesa per la semblança idiomàtica. Segons la Felicia, “l’aparença i vestimenta de voluntat clarament pro-occidental dels integrants del grup [al popular videoclip], representa les aspiracions de la majoria de joves a Moldàvia. No només volem semblar europeus: ho volem ser“. “Sense cap mena de dubte, és un himne generacional. Ens van ensenyar que a Europa hi ha una porta oberta als moldaus”, sentencia.

L’enganxifosa tornada de la cançó sembla decidida a enviar un missatge polític a la veïna Transnístria per part d’una generació de joves moldaus. “Vrei să pleci” (Marxaràs -amb els russos-), “dar nu mă iei” (però a mi no m’hi duràs). “Nu mă, nu mă iei” (no, no m’hi duràs).

Svetlana Broz: “Possiblement Tito s’equivocà al valorar les capacitats i la sinceritat dels seus successors”